El cuestionario del Atlas Lingüístico de la Península Ibérica, donde se recogen los conceptos preguntados en las encuestas, tardó años en redactarse. Navarro Tomás explica que, para agilizar el proceso, hubiera sido necesaria la intervención de Menéndez Pidal, que estaba El qüestionari de l'Atlas Lingüístico de la Península Ibérica, on es recullen els conceptes preguntats en les enquestes, va trigar anys a redactar-se. Navarro Tomás explica que, per agilitar el procés, hauria calgut la intervenció de Menéndez Pidal, que estava immers en una època de treball intens, de manera que finalment gairebé tota aquesta tasca va recaure en ell. En l'etapa inicial, Amado Alonso va treballar amb Navarro Tomás en la redacció del qüestionari, amb la col·laboració d'Ángel Lacalle , però la seva anada a Buenos Aires per dirigir l'Institut de Filologia va desanimar Navarro Tomás i ho va endarrerir tot. Finalment, el 1930 es van imprimir els tres quaderns que formen el qüestionari definitiu: un Quadern I -per a la fonètica, la morfologia i la sintaxi- i dos quaderns diferents per estudiar el lèxic. Aquests quaderns es van fer tenint en compte els qüestionaris de l'Atlas Linguistique de la France (ALF) i els de l'Atlas Italo-suizo (AIS). Dels quaderns dedicats al lèxic, el Quadern II E era més ampli, el Quadern II G, més reduït.
Per obtenir materials relacionats amb les qüestions de fonètica, en el Quadern I es van incloure:
una serie de conceptos designados con denominación unánime en todo el territorio. Figuran en la misma sección los puntos de morfología y sintaxis que se consideraron susceptibles de someter a interrogatorio. Los resultados probaron las ventajas de introducir esta novedad. Quedó formado el cuestionario por un cuaderno de fonética y gramática con 411 puntos y otro de vocabulario con 833.
(Navarro Tomás 1975: 13-14)
Com s'ha indicat, del Quadern II, dedicat al lèxic, es van fer dues versions: la II E, que tenia 50 pàgines, i la II G, de 27. En la majoria dels punts d'enquesta es va utilitzar el qüestionari més extens, que inclou moltes preguntes que al seu torn se subdivideixen en diverses i força preguntes obertes. Només es van enquestar fent servir el Quadern II G 35 localitats. Sabem que, com a suport al qüestionari, els enquestadors van utilitzar un àlbum de làmines i alguns objectes.
La Introducción al ALPI repassa els principals continguts del qüestionari lèxic:
Se hacían preguntas referentes a la configuración del terreno, meteorología y astronomía, flora, fauna, cría y aprovechamiento de los animales domésticos, ganadería, matanza del cerdo, el cuerpo humano y sus enfermedades, la familia con el nacimiento, la boda y la muerte, los vestidos y las comidas tradicionales, la casa con los muebles y los utensilios de cocina, las diversas labores agrícolas, la siega y la trilla, la vid y el vino, las medidas tradicionales de superficie, de líquidos, de áridos, etc, la apicultura, la confección de quesos, los oficios antiguos como el albañil, el carpintero, el herrero, el molinero, el zapatero, etc.
Pel raó del seu interès, s'inclouen aquí els qüestionaris que van servir de base per a les enquestes de l'atles:
Cuaderno I
