La xarxa d'enquesta de l'Atlas Lingüístico de la Península Ibérica, que inclou els dominis lingüístics iberoromànics peninsulars amb les illes Balears, és una xarxa ampla, com correspon a un atles de gran domini, amb certs desequilibris entre unes zones i altres, que deixen entreveure l’especial interès inicial dels seus investigadors per les varietats històriques. Per aquest motiu la xarxa d'enquesta és, de vegades, massa poc densa en els territoris que ocupen les parles castellanes innovadores. Segons els mateixos investigadors de l'ALPI, a l'hora de definir la xarxa d'enquesta van tenir en compte l'interès de les localitats i els determinants geogràfics i històrics:
Ocurre por ello, que la red de localidades estudiadas es poco simétrica, puesto que es más tupida en las zonas de más intensa diversidad dialectal, como Asturias, que en regiones de mayor nivelación lingüística, como el centro de Castilla.
Fueron generalmente preferidos en el ALPI los pueblos pequeños, en los cuales el habla y la cultura popular tradicionales se mantenían casi incontaminadas de la influencia de las formas más regulares y uniformes de las poblaciones importantes.
(Introducción, 1962: 8)
La xarxa consta de 529 localitats les quals, com era habitual en els treballs geolingüístics de l'època, no inclouen capitals de província ni ciutats importants. Segons la Introducción de l'ALPI, en considerar focus d'influència lingüística, existia el projecte d'estudiar les ciutats en un apèndix amb «documentación registrada experimentalmente, para facilitar, sobre todo, la investigación de las cuestiones relativas a la cantidad y entonación», però mai no es va dur a terme.
Com s'ha indicat, les enquestes cobreixen els territoris romànics de la Península, amb les illes Balears i algunes extensions del català al Rosselló, però no inclouen Ceuta, Melilla, les illes Canàries, les de Madeira ni les Açores, que pensaven estudiar "en anejos complementarios”.
Per fer la cartografia del tom primer, es van distingir set zones, en les quals els llocs d’enquesta es van numerar correlativament:
- Galicia (100-151),
- Portugal (200-292),
- Asturias, León y Extremadura (300-377),
- las dos Castillas con Albacete (400-489),
- Andalucía y Murcia (500-570),
- Navarra y Aragón (600-639),
- Andorra, el Rosellón, Cataluña, Valencia y las islas Baleares (700-803)