Els especialistes coneixen l’Atlas Lingüístico de la Península Ibérica (ALPI) com l’atles de gran domini peninsular concebut en els primers anys del segle XX per Ramón Menéndez Pidal i el seu equip en la Secció de Filologia del Centro de Estudios Históricos (CEH) de Madrid, que pertanyia a la Junta para la Ampliación de Estudios (JAE). El director dels treballs del ALPI va ser Tomás Navarro Tomás.
L’Atlas Lingüístico de la Península Ibérica va sorgir en el marc de la Geografia Lingüística europea del moment, impulsada en aquells primers anys del segle per la publicació de l’Atlas Linguistique de la France (ALF) de Jules Gilliéron. Segons explica Navarro Tomás en la seva Noticia histórica del ALPI (1975: 9):
En 1914 quedaron ya definidas las líneas generales del proyectado atlas. En primer lugar, no se limitaría a la parte de España de lengua castellana, sino que abarcaría toda la unidad lingüística románica de la Península y se titularía Atlas Lingüístico de la Península Ibérica (ALPI). Su objeto sería recoger el material necesario para ofrecer una representación de la lengua popular hablada en pueblos menores y antiguos por personas iletradas o de escasa cultura, entre los cuarenta y los sesenta años de edad.
Malgrat que el projecte es va concebre a començament de segle, les circumstàncies el van retardar i els qüestionaris de l'ALPI no es van imprimir fins el 1930. Entre 1931 i 1936 es van fer ràpidament gairebé totes les enquestes, però després de la guerra civil es va haver d'esperar força temps perquè, amb la col·laboració de diversos dels investigadors del projecte original i la tutela des de l'exili de Navarro Tomás, es reprenguessin, en el CSIC, els treballs que finalment van permetre editar, el 1962, l'únic volum publicat fins ara.
Aquesta pàgina recull una breu història de l'atles i de les seves bases metodològiques amb els avenços del projecte intramural del CSIC que, des de l'any 2009, elabora els materials inèdits de l'ALPI, els quals es podran consultar mitjançant l'eina informàtica a la qual s'accedeix des de la pestanya Base de dades.
