L'edició actual dels materials de l'ALPI s'ha concebut en un entorn informàtic , sense que aquest fet suposi renunciar a cap dels suports de la metodologia tradicional. En plantejar aquesta etapa en l'elaboració, no es tractava simplement de posar a disposició de la comunitat científica materials en brut a partir de les enquestes. Els qüestionaris s'utilitzen aquí com els van utilitzar els investigadors de l'ALPI per elaborar el volum de Fonética editat pel CSIC el 1962 , el que canvia és el suport, que ja no és estàtic i en paper, sinó dinàmic -a través de la consulta de la base de dades en la qual es bolca el contingut dels qüestionaris- i interactiu, perquè permetrà de relacionar més d'una consulta, delimitar la pregunta per punts, zones, etc.
 
Una de les característiques principals de l'ALPI és, com s'ha explicat, la utilització d'un alfabet fonètic especial, l'Alfabet Fonètic de la Revista de Filología Española, ideat per Tomás Navarro Tomás, el qual va instruir els col·laboradors de l'atles perquè adquirissin destresa en usar-lo, de manera que les transcripcions dels qüestionaris són escrupolosament estretes fins a un punt que avui resulta difícil de concebre. En pensar en el bolcat d'aquests qüestionaris a una base de dades que en permetés la consulta, l'equip es va plantejar la dificultat de recollir informàticament aquestes transcripcions i d'aprofitar-les perquè un públic ampli les consultés. Fer-ho resultava gairebé impossible; no fer-ho suposava trair la concepció científica de Navarro Tomás i dels seus col·laboradors. D'altra banda, no hi havia dubte que, encara que l'Alfabet Fonètic de la Revista de Filología Española ha estat el que s’ha fet servir tradicionalment en els atles hispànics, la tria de l'Alfabet Fonètic Internacional ampliava considerablement les possibilitats de difusió dels treballs. La solució al dilema va arribar de la mà de la informàtica, que permetia d’adoptar un plantejament de compromís: bolcar les transcripcions originals al Alfabet Fonètic Internacional, conscients dels riscs que el procés suposava, conservant la possibilitat que l'especialista que ho desitgi pugui arribar fins a la imatge de la transcripció original reproduïda amb qualitat a partir dels qüestionaris.
 
Per començar la feina feia falta disposar de tots els qüestionaris de l'ALPI i, per iniciar el procés assenyalat en el paràgraf anterior, calia disposar d'imatges digitalitzades amb qualitat de les pàgines de tots els qüestionaris. Com és sabut, els qüestionaris estaven distribuïts en tres blocs, corresponents als tres investigadors de l'equip de l'ALPI històric que van tenir cura de l'elaboració i del cartografiat del primer volum: Aníbal Otero, Lorenzo Rodríguez- Castellano i Manuel Sanchis Guarner. L'Instituto da Lingua Galega (ILG), dipositari dels materials gallecs i portuguesos, tenia digitalitzats aquests qüestionaris i es va oferir generosament a digitalitzar els materials custodiats per la família Rodríguez-Castellano. Quedava pendent el bloc oriental, que es trobava a Elx, a la Biblioteca Municipal, on es conserven els fons de Sanchis Guarner. El CSIC va considerar que no era necessari reclamar els qüestionaris originals si hi havia la possibilitat de digitalitzar-los, com s’ha fet. La desaparició d'uns qüestionaris del llegat de Sanchis Guarner ha estat l'única gran dificultat per tenir imatges gairebé iguals a les originals i més fàcils d'editar, fet que ens ha obligat a digitalitzar, en aquests pocs casos, les fotocòpies que el seu dia havia aconseguit D. Heap. Per la seva banda, la família Rodríguez-Castellano va cedir, mitjançant conveni, a la Biblioteca Tomás Navarro Tomás del CSIC els qüestionaris que custodiava, juntament amb altres interessants materials de Lorenzo Rodríguez- Castellano.