L'estiu de 2007, en el context de les celebracions del centenari de la la Junta para la Ampliación de Estudios, i gràcies a diverses iniciatives promogudes per Blanca Calvo per recuperar la figura de Tomàs Navarro Tomás, el CSIC es va plantejar de reprendre la publicació de l'Atlas Lingüístico de la Península Ibérica, interrompuda des de 1962. Uns anys abans, David Heap, professor de la Universitat de Western Ontario, havia localitzat i fotocopiat els qüestionaris de l'ALPI i els havia començat a penjar en una pàgina web canadenca. Després de valorar la importància de l'ALPI i la viabilitat de la publicació, el CSIC va encarregar a Pilar García Mouton, Professora d’Investigació de l’Instituto de Lengua, Literatura y Antropología (ILLA) del Centro de Ciencias Humanas y Sociales (CCHS) i especialista en Geolingüística, que coordinés la redacció en equip d'un projecte científic ad hoc per tal de sotmetre'l a avaluació internacional. Com a resultat, el CSIC va decidir liderar aquest projecte per permetre a la comunitat científica l'accés a l’ALPI complet, aprofitant les possibilitats d'emmagatzemament i recerca de continguts que les eines electròniques permeten actualment. Es tracta d'un projecte anomenat "intramural" perquè el finança el mateix CSIC, amb el títol d'Elaboración y edición de los materiales del Atlas Lingüístico de la Península Ibérica (ALPI), referència 200410E604, que va ser concedit finalment el març de l'any 2009, en el qual P. García Mouton coordina un equip format per Inés Fernández-Ordóñez (Universidad Autónoma de Madrid-Real Academia Española), David Heap (University of Western Ontario) , Maria Pilar Perea (Universitat de Barcelona), João Saramago (Universidade de Lisboa) i Xulio Sousa (Universidade de Santiago de Compostela). v. EQUIP CIENTÍFIC

A més del seu interès científic i històric, la publicació definitiva dels materials inèdits de l'ALPI té un gran valor simbòlic, ja que suposa acabar un dels principals projectes de l'Escuela Española de Filología, que es va concebre i es va dirigir des del Centro de Estudios Históricos, i els materials del qual van ser lliurats al CSIC pel seu director, Tomás Navarro Tomás, precisament perquè s'acabessin les enquestes pendents i es pogués publicar.

És evident que l'elaboració d'un atles d'aquesta importància s’havia de fer fent servir els grans avenços de què es disposa en els últims anys. El projecte actual es basa en les possibilitats que la tecnologia informàtica proporciona als treballs geolingüístics per a la cartografia i ,sobretot, per fer cerques en el gran corpus de dades lingüístiques i etnogràfiques d'un atles com ara el ALPI. Una vegada acabat, permetrà de realitzar mapes clàssics (amb la resposta localitzada en cadascun dels punts d'enquesta), mapes per àrees o per isoglosses, mapes simbòlics i qualsevol altre tipus d'elaboració prevista en l'eina informàtica. D'aquesta manera, unes dades ja històriques es podran presentar i consultar de la manera més innovadora, amb l'avantatge que podran ser utilitzades no sols per especialistes sinó per totes les persones interessades per saber com eren les parles i la realitat cultural dels pobles peninsulars en la primera meitat del segle XX.

L'edició de l'atles està plantejada gairebé de manera exclusiva en suport informàtic i a través de la xarxa, a partir d'una base de dades georeferenciada allotjada en un servidor del CSIC, amb les possibilitats que ofereixen els actuals sistemes d'informació geogràfica. El suport en paper, tan estimat pels especialistes i tan necessari per assegurar les consultes en el futur, es reservarà en principi per a un nombre limitat de mapes.